Hi ha un abans i un després en la manera com valorem l’espai exterior d’un habitatge, i aquest punt d’inflexió té data: 2020.
El confinament va canviar una cosa molt profunda en la relació de les persones amb casa seva. Qui tenia terrassa o balcó ho va viure com un privilegi. Qui no en tenia, en va prendre nota. I quan va arribar el moment de buscar o canviar d’habitatge, aquell record va ser determinant.
No va ser una reacció passatgera. Quatre anys després, l’espai exterior continua sent un dels criteris més buscats i més valorats del mercat residencial. El que va canviar la pandèmia no va ser només la demanda: va ser la mentalitat. La terrassa va deixar de ser un plus per convertir-se en una necessitat.
El que diuen les xifres
L’impacte en el preu és real i significatiu. Segons dades recents del mercat espanyol, els habitatges amb terrassa es venen, de mitjana, un 17% per sobre de propietats equivalents sense aquest espai. A Barcelona, aquesta diferència pot superar els 130.000 euros. I, tanmateix, només el 31% dels immobles a Espanya disposen d’un espai exterior propi.
Aquest desequilibri entre oferta i demanda és el que sosté aquest sobrepreu. Quan una cosa és molt buscada i poc freqüent, el seu valor augmenta —i es manté—. Les propietats amb terrassa no només es venen més cares: es venen abans i amb menys marge de negociació. En un mercat competitiu, això és un avantatge molt concret.
No tots els mercats reaccionen igual. A les ciutats on l’escassetat d’oferta és tan acusada que pràcticament qualsevol pis ben situat es ven ràpidament, el sobrepreu associat a la terrassa és més contingut. Però en mercats on el comprador es pot permetre comparar i esperar, l’espai exterior marca una diferència molt tangible en el preu final.
D’element accessori a estança
El que ha canviat no és només quant es paga per una terrassa, sinó com s’entén. Ha deixat de ser el lloc on es posa una cadira i una planta per convertir-se en una estança més: un menjador d’estiu, una zona de treball amb llum natural, un racó de descans o d’oci. Es dissenya, es decora i es viu durant tot l’any.
En el segment premium això és especialment visible. Els compradors més exigents valoren l’espai exterior amb els mateixos criteris que qualsevol altra habitació: orientació, proporcions, privacitat, qualitat dels acabats i connexió amb l’interior. La pregunta ja no és «té terrassa?», sinó «com és la terrassa?». Aquesta diferència diu molt sobre com ha evolucionat el mercat.
Aquesta evolució també té una lectura des de la perspectiva del disseny urbà. Les ciutats europees més dinàmiques fa anys que replantegen balcons, terrasses i espais de transició entre l’interior i l’aire lliure com una part essencial de l’habitatge, i no com a elements secundaris. Aquesta tendència, que fins fa poc era pròpia de projectes d’obra nova d’alt nivell, s’ha generalitzat i avui forma part de les expectatives d’un nombre creixent de compradors.
Què significa això si estàs comprant o venent?
Si estàs buscant habitatge, val la pena tractar l’espai exterior com el que és: metres reals amb un impacte directe en la teva qualitat de vida i en el valor patrimonial de la propietat a llarg termini. Una terrassa ben orientada, amb privacitat i amb possibilitats d’ús real, és un dels actius més sòlids que pot tenir un habitatge.
Si estàs pensant a vendre, invertir a fer habitable un espai exterior —amb un paviment en bones condicions, il·luminació, una mica de vegetació i un tancament parcial si la normativa ho permet— pot ser una de les decisions amb millor retorn. No només millora l’estètica: transforma un espai infrautilitzat en un argument de venda molt concret.
A aProperties ho observem cada dia en les converses amb els nostres clients: l’espai exterior ha passat a ocupar un lloc central en les decisions de compra. No com una moda, sinó com una part de la manera com entenem avui què dona valor a una llar.