Després d'un prolongat període de dur ajustament, el valor dels habitatges recupera els nivells que tenia el 2004, però amb la meitat de transaccions que en aquell any.
Les variacions entre 2015 i 2016 no són significatives, pel que es pot parlar en general d'una estabilitat en el valor dels actius residencials. Així, durant 2016 els preus mínims per metre quadrat van pujar en 29 capitals de províncies i els màxims ho van fer en altres 27 (amb Barcelona, Madrid i Bilbao com a ciutats més destacades), mentre que en 18 capitals van coincidir pujades tant de preus màxims com mínims .
En valors absoluts i en l'àmbit nacional, els preus mínim i màxim del metre quadrat es van situar en 2016 en 599 i 2.886 euros, amb petit ascens, respecte a 2015, de 1,8 i 1,1%, respectivament. Aquesta evolució pot ser degut a la situació del mercat, que segueix en nivells relativament baixos pel que fa a transaccions. D'aquesta manera, dóna per pràcticament conclòs el període de descens en el valor de l'habitatge en relació als preus mitjans del bienni 2006-2008, que es corresponen amb els més alts de la sèrie.
Tot i això, assenyala que aquest ajust seguirà produint-se, encara que de manera més moderada i específica, espacialment, per tipus d'habitatge, i amb diferències puntuals segons es tracti de preus mínims o màxims. En 2016 ha estat el cas, per exemple, de Sant Sebastià, Huelva, Terol, Guadalajara, Osca, Oviedo i Conca, amb descensos en els preus de més del 5%, quan el 2015 l'evolució va ser just al revés.
Per contra, Madrid, Barcelona, Valladolid, Pamplona, Orense, Càceres, Vitòria o València van experimentar pujades de més del 5% en 2016. Únicament en 9 capitals de província els preus van romandre invariables respecte al passat any (Saragossa, Almeria, Toledo , Lleida, Salamanca, Sòria, Alacant, Logronyo i Zamora).
La tendència a l'alça en el volum de compravendes d'habitatge a Espanya pot considerar-sostinguda, tot i que relativitza la intensitat de l'incipient enlairament immobiliari, que es deu principalment a l'habitatge usat. Aquesta situació explicaria, la lenta reducció de l'estoc d'habitatge nou, d'una banda, i la manca de promoció, per una altra.
De fet, per cada habitatge nou venuda a Espanya hi ha vuit transaccions d'habitatge de segona mà. Encara que de manera menys acusada, aquesta realitat també és extrapolable al segment d'habitatge protegit.