Els lloguers immediats (habitatges llogats que han estat menys de 48 hores en el mercat) van suposar el mes de febrer el 12% de totes les operacions d'arrendament que es van tancar a tot Espanya, segons un estudi publicat per idealista. Tot i així, les diferències entre mercats són notables, ja que en algunes capitals aquests lloguers ultraràpids són inexistents mentre que en altres suposen gairebé un terç de totes les operacions.
Hem passat de considerar que 'llogar és llençar els diners' a convertir-se en l'opció triada per milers d'espanyols per trobar casa. Això lògicament s'està notant en un augment enorme de la demanda que no va acompanyada d'un increment similar en l'oferta.
De fet, encara que hi ha més pisos de lloguer que mai, no són suficients i aquesta situació provoca que els preus, en algunes àrees, estiguin pujant. No es tracta d'una bombolla. Els preus de les cases de lloguer no estan pujant per motius especulatius sinó perquè els preus han estat hibernats durant tota la crisi i ara estan posant-se al dia en un escenari de millora econòmica i augment de l'ocupació, sobretot en les grans capitals.
La incidència dels lloguers immediats no és homogènia en totes les comunitats autònomes espanyoles. Balears és on la pressió de la demanda és més gran, ja que el 19% de tots els habitatges que es van llogar a les illes durant el mes de febrer ni tan sols va estar 48 hores anunciat en Idealista. La segueixen la Comunitat de Madrid (18% de lloguers immediats) i Navarra (17%). Catalunya (12%) i País Basc (12%) se situen en la mitjana nacional, mentre que per sota hi ha Aragó (11%), Andalusia (9%), Canàries (9%) o Galícia (8%).
La part més baixa de la taula es completa amb Cantàbria, el País Valencià i Castella-la Manxa (7% en els tres casos), Castella i Lleó (6%), Extremadura (5%), Astúries, la Rioja i Múrcia (4 % en les tres comunitats).
Les capitals de província són les zones en què es concentra moltes vegades l'interès de la demanda de lloguer, de manera que les taxes de lloguer immediat són en general més altes.
Igual que succeeix entre les capitals de província, les principals ciutats del país tenen diferents incidències del lloguer immediat en funció del districte que s'analitzi.
A Barcelona Sant Andreu és el punt en el que més lloguers immediats es van registrar al febrer: el 40% de tots els habitatges que es van llogar estar menys de 48 hores en el mercat. La segueixen Nou Barris (38%), Horta Guinardó (31%) i Gràcia (27%). Per contra la menor taxa es va produir a Sarrià Sant Gervasi (8%), seguit per Sant Martí i Ciutat Vella (21% en ambdós casos).
A Madrid, en canvi, el districte més afectat per aquest fenomen va ser Villaverde (31%), seguit per Sant Blai (29%), Llatina (28%), Arganzuela, Pont de Vallecas, Usera i Villa de Vallecas (26% en els 4 casos).
En analitzar els preus dels habitatges que han registrat un lloguer immediat a Espanya, un terç (33%) estan per sota dels 500 euros mensuals, mentre que un 46% se situa entre aquesta quantitat i els 750 euros al mes. El 21% restant es divideix entre el 14% que té una renda entre 751 i 1.000 euros, el 5% entre 1.001 i 1.500 euros i el 2% per sobre de 1.500 euros.
La majoria dels habitatges que es lloguen en qüestió d'hores al país té una mida inferior als 80 m2: el 11% té menys de 40 m2, el 31% entre 41 m2 i 60 m2; i el 30% entre 61 m2 i 80 m2. El 16% dels habitatges arrendats amb urgència tenia entre 81 m2 i 100 m2; i només un 12% comptava amb una superfície superior als 100 m2.