Els preus de l'habitatge a Espanya arriben a nivells rècord: fins on arribaran? La forta demanda i l'oferta limitada impulsen un augment sostingut als preus de l'habitatge a tot el país.
El mercat immobiliari espanyol continua registrant nivells rècord als preus de l'habitatge, marcant una tendència alcista que no es veia des de fa més d'una dècada. Segons les últimes dades d'Idealista i el Banc d'Espanya, l'agost del 2025 el preu mitjà de l'habitatge de segona mà a la província de Màlaga va assolir els 3.842 euros per metre quadrat, fet que suposa un increment interanual del 13,8%. Aquest fenomen s'ha repetit a altres províncies, amb pujades del 10-12% a ciutats com Madrid i Barcelona.
Factors que impulsen els preus
Experts coincideixen que l'augment dels preus respon principalment a tres factors:
- Alta demanda interna i estrangera: La recuperació econòmica després de la pandèmia, juntament amb l'estabilitat política i l'atracció d'inversors internacionals, ha generat una constant pressió sobre l'oferta. A més, Espanya continua sent una destinació molt demandada per compradors europeus i americans, especialment en zones costaneres i capitals de província.
- Oferta limitada d'habitatges nous: La construcció no ha seguit el ritme de la demanda. Segons dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, només s'han lliurat prop de 100.000 habitatges nous el primer semestre del 2025, xifra insuficient per cobrir la demanda acumulada de diversos anys.
- Factors financers favorables: Els tipus dinterès moderats han facilitat laccés al finançament hipotecari. El tipus mitjà de les hipoteques a Espanya es manté al voltant del 4,5%, cosa que permet que més famílies puguin endeutar-se per adquirir habitatge, encara que amb un cost financer més gran que fa tres anys.
Perspectiva dels experts
Singular Bank projecta que els preus de l'habitatge a Espanya podrien augmentar un 9% acumulat entre el 2025 i el 2026, malgrat l'alentiment previst del creixement econòmic. Aquesta situació ha generat preocupació entre economistes i associacions de consumidors, que adverteixen sobre els riscos d‟una possible bombolla immobiliària, especialment en zones urbanes d‟alta pressió demogràfica.
Segons Ana Rodríguez, analista d'idealista, "la combinació d'escassetat d'oferta i demanda internacional està creant un escenari de preus cada cop menys assequibles, cosa que podria dificultar l'accés a l'habitatge a famílies joves ia col·lectius vulnerables".
Desafiaments per als compradors
L'accés a l'habitatge ha esdevingut un desafiament per a molts ciutadans. A Madrid, per exemple, el preu mitjà de la vivenda de segona mà supera els 4.500 euros/m², mentre que a Barcelona ronda els 4.200 euros/m², nivells que dificulten l?entrada de nous compradors al mercat.
Per als inversors, en canvi, l'escenari presenta oportunitats a ciutats secundàries i províncies de l'interior, on els preus encara permeten obtenir rendibilitat a llarg termini. Ciutats com Saragossa, Valladolid o Múrcia han registrat increments més moderats, del 6-8%, amb una bona expectativa de revaloració.
Comparativa històrica
Els preus actuals de l'habitatge superen els màxims registrats abans de la crisi immobiliària del 2008, tot i que l'estructura del mercat és diferent: ara hi ha menys construcció massiva i més demanda concentrada a zones urbanes i turístiques. Segons el Banc d'Espanya, l'índex de preus residencials ha pujat un 45% des del 2015 i ha consolidat la tendència alcista de l'última dècada.
Perspectives futures
Els analistes coincideixen que, si bé el mercat espanyol no presenta un risc immediat de col·lapse, la sostenibilitat del creixement depèn d?incrementar l?oferta d?habitatge, fomentar la construcció d?habitatge assequible i mantenir un marc regulador que controli l?especulació. Polítiques com ara la limitació de lloguers turístics, incentius a la construcció d'habitatge social i la promoció de mètodes de construcció industrialitzada podrien contribuir a equilibrar el mercat.
En conclusió, el mercat immobiliari espanyol continua mostrant un dinamisme excepcional, però els preus alts plantegen un desafiament social i econòmic. La pregunta que molts es fan avui és fins on podran pujar els preus abans que l'oferta i la demanda s'ajustin de manera significativa?