La Diagonal somia amb el Llobregat

Publicat el 26 de de 2015

Barcelona, Esplugues, Sant Just i Sant Joan Despí convertiran l'autopista B-23 en un passeig que uneixi l'avinguda i el riu

No és per avui ni per demà sinó per d'aquí «15 o 20 anys», segons les mateixes paraules del president metropolità i alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Però tot té un principi, i ahir va ser el dia de posar en marxa oficialment el projecte. Es tracta de transformar els laterals de l'autopista B-23 des de l'entrada a Barcelona fins al riu Llobregat, a Sant Joan Despí -o viceversa segons com es miri-, en un passeig cívic metropolità mitjançant vials per a vianants, bicicletes i transport públic i de serveis. I també amb un carril bus en una calçada central que no es tocarà i mantindrà els seus tres carrils per sentit, encara que en algun tram es pensa ni més ni menys que a cobrir-la, com la Gran Via a l'Hospitalet. Així, Barcelona, Esplugues, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí somien que els 10,5 quilòmetres de la Diagonal arribin al riu Llobregat amb cinc quilòmetres més d'avinguda.

Els quatre alcaldes (Trias, Pilar Díaz, Antoni Poveda i Josep Perpinyà, respectivament) es van donar ahir la mà a Sant Joan Despí, en un acte d'afirmació metropolitana a les portes d'unes eleccions que poden canviar coses, per encarregar l'avantprojecte d'aquesta obra. A partir de treballs previs realitzats per l'estudi dels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig, serà ara l'agència pública de planificació Barcelona Regional la que començarà a redactar l'avantprojecte del futur eix cívic de la B-23.

Encara no existeixen estimacions del seu cost però Antoni Poveda va parlar d'«alguns centenars de milions». La implicació d'institucions com la Generalitat i també l'Estat, titular de l'autopista, «amb les quals ja s'ha parlat», segons va afegir el vicepresident metropolità de Transport, ha de contribuir a un desenvolupament del pla que en qualsevol cas es faria per fases i a llarg termini.

És una obvietat que la complexitat d'aquesta transformació és molt elevada per la longitud de la via i per la seva diversitat. Però Trias la va comparar a la de les Glòries, la cobertura del tren a Sants o la Sagrera, i va acabar dient que «encara que tingui un cost alt i una execució llarga s'ha de començar perquè les coses canviïn en el futur».

El projecte que impulsa l'àrea metropolitana com a institució supramunicipal de la gran Barcelona ha de trencar la barrera que ara suposa la B-23 per als municipis que travessa. Això serà possible en els punts en què per la diferència de cota es pot cobrir l'autopista. Aquest seria el cas, per exemple, de Sant Joan Despí a l'altura de TV-3. Els cobriments permetrien a més a la llarga obrir nous espais públics i fins i tot zones amb aprofitaments urbanístics o econòmics. En aquest aspecte es pren com a referència el parc de la Solidaritat d'Esplugues sobre la Ronda de Dalt que des del 1998 és un punt valuós de la xarxa verda metropolitana.

Un enclavament crític de la nova avinguda de la B-23 per la seva complexitat i el seu cost és el pas superior de la Ronda de Dalt a Pedralbes. La Diagonal barcelonina perd davant d'aquest mur de formigó el seu caràcter de passeig urbà. El pla preveu allà tornar a la Diagonal la plena perspectiva i connectivitat humana cap al Baix Llobregat, al mateix nivell que el parc de Cervantes, amb el soterrament de la ronda. La desaparició de l'obstacle obriria la gran porta.