Fa només vuit anys, malgrat els estratosfèrics preus de la vivenda, al xip de milers de barcelonins es va instal·lar la consigna que «llogar era llençar els diners». Gairebé cosa de tontos. L'afany de forjar un patrimoni i la idea que a cada minut es revaloritzava fins al més atrotinat dels pisos va fer que la compra fos gairebé obligada. Però el 2014, amb la sequera hipotecària, els sous estrangulats, la incertesa laboral i l'allargada ombra dels desnonaments, el lloguer no només és una opció forçosa per a la gran majoria de joves (en solitari o multicompartit), sinó també per a molts barcelonins que lluny de vendre per comprar, arrenden la seva possessió i fan un pas endavant llogant alguna cosa en millors condicions.
El resultat es tradueix en un continu increment de contractes registrats formalment per la Generalitat, que s'han doblat des del 2006, fins a superar els 44.000 el 2013 i consolidar-se l'any passat, a falta de les xifres finals de desembre. I, per primera vegada en els últims anys, en un augment de les rendes, davant l'escassetat de l'oferta.
A falta d'una font oficial que registri totes les operacions, els grans portals immobiliaris, el principal aparador de l'oferta immobiliària a Barcelona, arriben a la conclusió que el 2014 es va tancar clarament a l'alça. Habitaclia.com, de les més consultades a Catalunya, parla d'un increment del 12,9%, mentre que Idealista.com l'estableix en el 7,4% i l'erigeix en el més alt d'Espanya. També Fotocasa.es destaca augments en nou dels 10 districtes. La mitjana del metre quadrat per mes se situa entre els 12,5 euros, segons els dos primers, i els 11,3 del tercer portal. Les xifres reals de tancament d'operacions, registrades des de l'Institut Català del Sòl, on teòricament s'han de registrar les fiances i dades dels contractes, queden per sota, al voltant dels més de 10 euros segons dades del tercer trimestre del 2014, encara que tampoc són concloents perquè es calcula que la meitat es realitzen amb contractes privats i no es declaren.
Però fins i tot l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, constata un increment del 3% en els preus fins al setembre. El primer després d'uns quants anys consecutius de baixades que, sense ser tan acusades com en la compravenda, suposen que el preu mitjà d'un pis de lloguer a la capital catalana passés dels 813 euros del 2008 als 681 del 2013, per créixer fins als 701 en el tercer trimestre del 2014.
Carles Sala, secretari d'Habitatge i Millora Urbana, apunta a l'escassíssima oferta de recent construcció i la crisi com a catapulta cap a l'opció del lloguer. Encara que matisa que el brutal increment de contractes comptabilitzats, doblats des del final de la bombolla immobiliària, es nodreix també de la quota d'arrendataris que opta per registrar formalment les operacions. La resta no ho fa per qüestions fiscals. Per Sala, l'interès per llogar s'ha multiplicat i suposa «un canvi de cultura respecte a les últimes dècades». «La vivenda era una inversió i ja no es veu així», afegeix, i destaca que «es preveia un aterratge dels preus, perquè la gent segueix volent instal·lar-se a Barcelona per motius laborals o estudis, i hi ha poca oferta». Això sí, encara queda un llarg camí perquè el lloguer es concebi com una bona opció per viure en lloc d'una alternativa gairebé forçosa a la compra.
A l'ajuntament de Barcelona, el director adjunt de Vivenda d'Hàbitat Urbà, Antoni Sorolla, opina que la idea de la «capitalització de la vivenda» es manté, sobretot a Barcelona, on se la considera un valor més segur. No obstant, «la ciutadania ha pres consciència dels riscos i compromisos d'una hipoteca, i del que s'acaba pagant d'interessos». La llei de l'oferta i la demanda han fet remuntar els preus, manté, amb els joves com a grans protagonistes de nous contractes. També el registre de candidats al lloguer social s'ha disparat, quan abans primava el de compra.
El president del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, Joan Ollé, puntualitza que l'augment de preus no és generalitzat, sinó que l'impulsa la demanda a Ciutat Vella, l'Eixample i la zona alta. Preveu un augment de preus moderat per a aquest any, i una àmplia disparitat de preus, des de Nou Barris, on abunden els pisos de 400 euros, fins a Sarrià-Sant Gervasi, on superen els 1.000, no tant per una gran diferència en el metre quadrat (menys exagerada que en la venda), sinó per la tipologia de mida. Segons habitaclia.com, que acaba de presentar un disseny de web que facilita la recerca -«molt més alta en lloguers»-, Ciutat Vella s'enlaira i lidera el preu anunciat per metre quadrat, sobre els 15,5 euros, xifra pròxima als 14,4 que li dóna Idealista.com.
El mercat de pisos de lloguer de Barcelona augmenta ara amb la borsa de pisos adquirits per grans i petits inversors que busquen rendibilitat en el lloguer (del 4,7% en la ciutat), la dels que lloguen el seu pis per mudar-se a un altre (al considerar que és mal moment per vendre) i fins i tot dels que busquen una alternativa més senzilla que explotar-los per a turistes.